En l'oblit

No recordaré res de mi
quan en reencarni
amb les cames noves
i una altra mirada,
un altre posat.

Amb el rostre
i els pensaments
antics
esborrats
per una altra vida
ara desconeguda,
per un nou camí
sense guia
i sense xarxa:

oblit de l'oblit;

I és ara que hi penso
perquè quan m'hi trobi
no ho podré pas fer.

Oblidaré l'angoixa,
la mort enterrada,
acaronaré la nova pell
amb un somriure
desentrenat.

Tornaré a néixer,
a créixer,
a desmerèixer
amb un nou rostre
i aquell batec
en l'oblit:

oblit de l'oblit.